No existeixen dades fiables per confeccionar un registre
i tampoc decisions, planificacions i estratègies. En els vint anys que porto fen observacions, la conservació de la
biodiversitat al Moianès, ha sofert una davallada silenciosa però important
La gestió del medi natural de la comarca, tot i
tenint en conta de disposar d'algunes zones, recentment ampliades, englobades
dins del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), està condicionada
per una manca de gestio, recursos i d'informació que afecta d'una manera critica un
gran nombre d'espècies d'animals i vegetals, algunes d'elles, amenaçades. Sempre he considerat que això del PEIN sona molt be, però nomes es propaganda mediática.
Amb referència a la fauna, l'única gestió que es
porta a terme, es la cinegètica, per part de l'associacio de caçadors, aplicant el sistema input/output amb espècies
al·lòctones, el qual no comporta cap avantatge per el equilibri correcte del
ecosistema i la conservació de biodiversitat pròpia de la comarca.
El vuitanta i escaig per cent del territori de la
comarca del Moianès esta ocupat per boscos de denses pinedes i rouredes
amb conjunts de planifòlies i coníferes. El abundant sotabosc, la
dispersa i diversa vegetació de riera, quelcom degradada, els petits prats
que emergent de forma improvisada, els matolls, les parcel·les i camps de
conreu especialitzades majoritàriament al cultiu de cereals, las pastures, els
marges dels torrents, rierols, tolls, basses i estanys artificials que els
componen, mes la climatologia amb certes semblances de clima continental fan
que el biòtop del Moianès sigui adequat per albergar una variada fauna,
però que deguda a la pressió del Home que exerceix en el territori cada cop la
seva supervivència es mes crítica.
 |
| Gat fer (Felis sylvestris) No hi han dades recents de la seva presencia al Moianès |
La expansió
perimetral, las urbanitzacions imprevistes, les pistes forestals massa
transitades per vehicles a motor, la manca de passos subterranis específics per
la fauna en las carreteres de transport, la caça baig el meu punt de vista, deficientment mal regulada, el entrenament
dels gossos caçadors en temps de veda, sobre tot en àrees de cria, la massificació dels buscadors de bolets quan es la temporada, la pol·lució
acústica. els gats domèstics i gossos mig assilvestrats .... ets, fan que
la fauna , com els petits mamífers carnívors, algunes aus singulars i els
hèrptils, tinguin que viure en un medi hostil que no es el mes adien i per lo
tant nomes tenen dues possibilitats: Actuar de forma molt discreta, evitant i
allunyant-se de les zones antropògenes o desaparèixer de la
comarca.
 |
| Mussol (Athene noctua) Recessió considerable que ratlla la seva desaparicio a la zona |
Tots aquest
inconvenients, mes la limitació dels corredors biològics que enllacen el
Moianès amb altres grans reserves d’espais naturals protegides i properes, han
fet que desapareguin els elements vertebrals , i en conseqüència els animals
dominants superiors de la estructura faunística de la zona. Això també ha
fet proliferar altres especies fins a transformar-les en una cadena
totalment desequilibrada que de no posar remei en pocs anys serà
dramàtica per el futur de la fauna de la comarca .
A això haig
de posar especial èmfasi també amb el us i abús de plaguicides, adobs
químics i productes no biodegradables que alteren la microfauna del subsòl i
del medi, en detriment també de la flora, que per últim qui pagarà las
conseqüències serà la qualitat de vida de la zona i els seus habitants.
 |
| Òliba (Tyto alba) devallada important al Moianès |
Sense perdre
de vista, en absolut, el creixement demogràfic i el desenvolupament
econòmic de la comarca, però regulat, amb tot el que això comporta,
considero que quins siguin els responsables de la gestió del medi ambient i de la gestió del pla territorial , tant dels
Municipis de la zona, com de les conselleries corresponents, deuen posar a
proba la seva valia , la seva política i eficàcia, sense oblidar, per suposat,
que la conscienciació del seus habitants, l’educació a les escoles, la
promoció al carrer i las accions ciutadanes, son vitals.
Diverses
àrees del territori d’elevat valor ecològic i paisatgístic, amb espècies tant
vegetals com animals, que requereixen un tractament especial, han estat
incloses al Pla d’espais d’interès Natural (PEIN). El pla forma part de la llei
d’espais Naturals
 |
Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
|
(12/1985) de la Generalitat de Catalunya i és un instrument
de planificació territorial amb categoria de pla territorial sectorial. Però
baix el criteri de estudis realitzats en posterioritat i que comparteixo
totalment, demostren que queden moltes àrees i elements d’interès natural fora
d’aquets espais. Per un altre banda las que hi han no formen un conjunt
homogeni , cap connexió entre elles i d’altres zones d’interès natural
properes. Això comporta el perill de que siguin illes en mig de un territori
eminentment antropogen i urbanitzat, tal com a succeït a l’àrea t’influencia
metropolitana de Barcelona i altres llocs similars.
Tal com he
manifestat en la exposició inicial , en la estructura ecològica de la fauna del
Moianès han desaparegut els individus dominants naturals en detriment de
l’acció humana a conseqüència d’eliminar literalment la cadena vertebral de la
mateixa.
Per ser mes entenedor cal veure la PIRÀMIDE DE LA ESTRUCTURA ECOLÒGICA en la que es sosté la fauna de la nostra comarca
 |
La BASE DE
LA PIRÀMIDE (1) PRODUCTORS per una part, està formada per els elements
que son tots els microorganismes (bactèries, fongs,
invertebrats... ets) que descomponen i disgreguen en elements inorgànics els
restes orgànics ja morts (animals i plantes) i els transformen, ajudat per
l’energia que prové del sol, en elements nutritius per el desenvolupament
i creixement de les plantes i vegetals superiors (arbres, herbes, fruits ....
ets) que son las que composen l’altra part de la base de la piràmide. D’aquesta
base depenen tots els demés nínxols de la estructura.
El PRIMER
PIS la ocupen (2) FITÒFAGS,
GRANÍVORS, OMNÍVORS INFERIORS, RECICLA DORS (3) FITÒFAGS, OMNÍVORS SUPERIORS
: La majoria de tots els essers que componen aquest primer
pis s’alimenten dels vegetals i plantes de la base de PRODUCTORS.
El SEGON
PIS (4) PREDADORS INFERIORS : En aquest nínxols
son ubicats els animals de qui la seva dieta bàsica son els invertebrats que
composen el número 2.
Vull
assenyalar també que amb el extermini dels ELEMENTS VERTEBRALS DE LA CADENA
TRÒFICA de la comarca (el conill, la llebre i la perdiu) alguns depredadors
naturals com mustèlids, les guineus i altres predadors han adoptat altres
hàbits d’alimentació amb altre tipus de preses o adoptant el regim
omnívor o necròfag. Sense comptar els que han desaparegut, estan en situació
crítica o han emigrat a altres contrades.
Els actuals
predadors "superiors" han de competir també amb els gats i els
gossos assilvestrats . Baix el meu punt de vista, pràcticament la majoria de
les especies que ocupen aquest pis estan amenaçats a desaparèixer del
medi de la comarca per la pressió que exerceix l'Home i la seva expansió
sobre ells.
El QUART
PIS (6) NECRÒFAGS I RECICLA DORS : En aquest nínxol
hem de situar els animals i organismes que s’alimenten de les despulles del
demés animals i vegetals morts. Son els que, en majoria, transformen la matèria
orgànica amb inorgànica per tornar i contribuir al cicle de la vida. Es a dir
per aportar els elements nutritius que junt amb la energia que emet el
sol puguin creixa noves plantes i vegetals, i així es torna a
repetir el cicle dels nínxols de la estructura ecològica de la fauna del
Moianès
Ara be
! Tota aquesta estructura es desequilibra totalment poc a poc per
l’acció del Home per la seva desmesurada expansió i explotació del medi. Es per
això que correspon al CIM DE LA PIRÀMIDE (7) SUPER PREDACIÓ I
ALTERACIÓ DEL MEDI
|
ESTAT DE LA ORNITOFAUNA - Aus i Ocells
La
Ornitofauna Catalana pertany a la de la regió Paleàrtica i junt amb
altres indrets del Sud d'Europa i Nord d'Àfrica constitueix la sota regió
Mediterrània. La característica climatològica de la Mediterrània durant
la tardor, la qual es mes plujosa i amb temperatures suaus, faciliten la
floració i fructificació de moltes plantes. Això junt amb un hivern
generalment sense temperatures negatives extremes, constitueixen una abundància
d’aliment i un confort que afavoreix el acolliment de moltes aus i ocells del
Centre i Nord d'Europa. Es per això que hi ha mes varietat d'aus i ocells
per aquets mesos que al estiu i la primavera.
Al Moianès
la climatologia te certes influencies continentals i succeeix idènticament el
mateix. Algunes espècies d'ocells mes sensibles que crien a les nostres
contrades prefereixen la climatologia mes temperada del Sud del País.
El Blauet es un ocell pescador típic de rierols i medis aquàtics que s'alimenta exclusivament de petits peixos, alevins, metamòrfics d'amfibis.... etc. Al Moianès, la degradació del rierols per falta de depuració, el secat dels seus cursos d'aigua per aprofitar-la i per la contaminació directa han fet que la fauna ictiològica, molts amfibis i invertebrats que poblaven el medi aquàtic hagin pràcticament desaparegut. En conseqüència las poblacions de Blauets han sofert la mateixa sort .
La concentració en quantitat, d’aus al Moianès no es ni molt menys com podria ser la que hi ha en uns aiguamolls, en un delta o a les costes marines. Fen una volta per el camp, una persona no versada en el tema no arriba a distingir masses varietats d’ocells donats dels que solen viure mes a prop nostre o las que es deixen veure mes fàcilment. I es que els ocells de bosc son mes discrets per ser observats i això requereix una metodologia i paciència.
No obsta’n,
entre les que hi son tot el any, las que venen a la tardor per passar el
hivern, i les que venen a la primavera per criar i passar part o tot el
estiu, quasi un centenar i mig d’espècies poblen els boscos, prats,
conreus , vil·les i pobles de la comarca. Es la ornitofauna de muntanya
mitja i rural. La absència de grans i extenses cingleres i barrancs fa que
algunes especies típiques d’aquets habitats, com les gran rapinyaires i
voltors, siguin nomes de pas per el cel del Moianès però en canvi podem gaudir,
encara que cada cop menys, de quasi totes les especies típiques dels
prats, camps i boscos.
La manca de
rius amb ser-te envergadura fa que aus típiques de les ribes siguin poc
abundants, però hi son. La construcció de preses o tolls naturals com, entre
d’altres, la de Castellcir, de Granera, La Tosca o del Parc del Moli Nou
a Moià, fan que aquets paratges siguin l’atracció d’aus de ribera i punt de
parada de migratòries que solen travessar el cel de la comarca i d’altres
especies que al disposar d’aquets indrets els atrauen o els han colonitzat
tímidament tan sigui per niar com per passar el hivern. El Ànec Coll Verd, la
Polla d’aigua, el Bernat Pescaire, el Corb Marí i d’altres especies d'aus
aquàtiques i de ribera son uns clars exemples.
EXEMPLAR D'ASTOR JOVE (Accipiter gentilis) MENJANT-SE UN COLOM ACABAT DE CAÇAR A LA FAÇANA DE L'ESGLÉSIA DE MOIÀ. Quan la fam empenya el Astor es suficientment atrevit per endinsar-se a dins les vil-les si hi troba presses per poder caçar. Fotografia Carles Illa
Als boscos del Moianès i viuen pràcticament totes les aus i ocells que son típiques d’aquet medi, exceptuant les que estan adaptades a l’alta muntanya o als boscos d’avets,. No obsta’n cal destacar la presencia molt restringida del Pigot Negre, una joia faunística dels Pirineus que te tendències expansives cap a les comarques properes del sud.
Avui que la
observació de la natura entra a formar part de la didàctica a les escoles i de
la sensibilitat de molts ciutadans a molts indrets que tenen la sort, com el
Moianès ,de disposar de paratges com els que hem descrit, han organitzat punts
d’observació de aus i ocells que no solament prestigien el entorn a on es
troben si no que donen nom a poblacions que fins la data son
desconegudes, entren a formar part del circuit de tot el mon com a punts
a on es conserva i fomenta la natura i com no, es un eslavó mes a afegir
a les possibilitats de la economia sostenible d’aquell indret. Els
moviments de aficionats ornitòlegs per la Península, Europa i el mon, amb tot
el que comporta, constitueix un factor econòmic emergent bastant important que
al nostre parer no cal perdre’l de vista.
Exemplar jove de FALCÓ PEREGRI (Falco peregrinus) aturat en el campanar de Castellterçol en el seu primer vol al saltar del niu
Las estadístiques i observacions dels dotze anys que tenim constats de la ornitofauna del Moianès ens mostren que en general es manté estable, sobre tot la que viu al bosc. Hem constatat el augment del Picot Garser Gros i la incursió cada vegada mes freqüent del Picot Negre. Pot ser que la quantitat d’arbres morts, en descomposició, sigui la causa. No tenim dades fidels sobre l’estabilitat del Astor i el Esparver. Son especies que per la seva discreció i dificultat en observar-les apareixen o desapareixen. De moment els exemplars que tenim fiscalitzats es mantenen. Però hem d’admetre que bastants especies les quals el seu hàbitat depèn de la influencia antropògena com poden ser els camps de conreu, horts, voltants de les masies i edificis vells, han sofert una franca davallada. Tal es el cas de les olives, mussols, guatlles, perdius, les xixelles, certes especies estepàries, els aligots, els xoriguers..... Afavorint en canvi el augment d’altres que s’han adaptat millor a les circumstancies com el cas dels estornells, els pardals comuns, els coloms del carrer, la tórtora turca. El derroc o renovació de certes façanes velles o antigues han fet disminuir els punts de niada de la Oreneta de Cua Blanca. A conseqüència de la degradació, pol·lució i assecament de molts rierols i torrents han minvat de forma dràstica la fauna ICTIOLÒGICA, fent desaparèixer de la majoria d’indrets del Moianès el Blauet i la Merla d'aigua.
No podem oblidar les practiques furtives, ve a trets i
paranys, com la espoliació de nius de certes especies protegides
ESTAT DE LA FAUNA MASTOLÒGICA - Mamífers-
Dins de la
classe de mamífers, els carnívors i els micromamífers tenen influencia
en la estructura de les xarxes tròfiques i reflecteixen el vigor dels nivells
dels que depenen. El sèu valor com indicadors està àmpliament reconegut i el
seguiment de les seves poblacions es realitza de forma sistemàtica en diferents
països. La integritat de un ecosistema pot ser mesurat per el estat de la
conservació de les seves poblacions de carnívors silvestres i micromamífers. Al
temps son sensibles a la abundància i comportament de les poblacions
humanes amb les que coexisteixen.
Al Moianès
hi ha, com a referència, informació descriptiva, recollida per algun
divulgador de la comarca. A aquest estudi no tenim constància de que el
segueixin altres amb una metodologia rigorosa i contrastada que completin i
actualitzin el coneixement dels carnívors silvestres i els micromamífers del
Moianès i es per això que no disposem actualment de informació precisa de la
distribució i abundància d’aquet grup i no som capaços d’establir valoració
rigorosa sobre el seu estat de conservació a la comarca ni identificar en
precisió els factors que poden amenaçar-la. Encara que fen referència a això
últim, sense cap dubta, la pressió humana en la zona afecta de forma molt
directa la seva subsistència.
La Llúdria comú (Lutra lutra) es un carnívor que s'alimenta bàsicament de peixos i d'altres animals aquàtics. Fa anys existia en els cursos fluvials del Moianès però la degradació del medi ha set la causa de la pràcticament desaparicio de la fauna ICTIOLÒGICA que junt amb la persecució i caça per part del Home, han set la causa de la total desaparició d'aquest fantàstic mustèlid en el territori.
La gestió del medi natural, fins la data, pràcticament en el Moianès tot i tenint en conta de disposar d'algunes zones denominades dins del PEIN ( Pla d'Espais d'Interès Natural), esta condicionada per una manca d'informació que afecta de una manera critica un gran nombre d'espècies d'animals i vegetals, alguns d'ells, amenaçats. Això suposa la necessitat de redactar un pla de gestió per a cada un d'ells.
Expressant-me
amb claredat. No existeixen dades fiables per confeccionar un registre per
adoptar decisions, planificacions i estratègies.
Fa un any s'ha iniciat un programa per cobrir aquet
vuit d'informació tocant el estat de conservació de les poblacions de carnívors
silvestres i micromamífers del Moianès mitjan el disseny d'un programa de
seguiment no egressiu.
ESTAT DE LA HERPETOFAUNA - Rèptils i amfibis-
S’entén per
la HERPETOFAUNA del MOIANÈS als animals vertebrats reptants o RÈPTILS
com les serps, sargantanes y llangardaixos i els AMFIBIS com les
granotes, gripaus, salamandres i els tritons, que viuen a la comarca.
Son animals
que presenten algunes característiques que els fan mes vulnerables a les
alteracions ambientals que d’altres. La raó es per que deguda a la seva
limitada mobilitat ambdues especies estan molt estretament lligades al seu
habitat i biòtop de reproducció el que les fa MOLT SENSIBLES als
canvis concrets que impliquen la destrucció, alteració o contaminació del
seu medi natural mes directe. Els amfibis per la seva fisiologia son
considerats com a bons BIOINDICADORS. Per una banda el seu complexa
cicle biològic degut a que combinen fases aquàtiques i terrestres, per un altre
per que tenen una pell molt permeable als agents químics que contaminen el seu
entorn.
Al Moianès
com a la majoria de la resta del país la recessió mes gran dels amfibis i els
rèptils la han sofert a les zones antropògenes tan de desenvolupament agrari i
ramader com al industrial i urbá.
Tot i tenint
en conte que a la muntanya i a les zones forestals SOBRE TOT ELS ESPAIS
PROTEGITS l’amenaça de minvar la HERPETOFAUNA esta mes ben
controlada, el excés però exagerat i alarmant de creixement del transit
motoritzat no regulat (motos de trial, 4x4, quads.... etc) per les pistes
forestals, causen moltes baixes per aixafament. Així dons el declivi global
d’aquestes especies de fauna es una realitat. Cal tenir en conte a demes que la
HERPETOFAUNA forma part important de la dieta alimentaria de moltes
especies de la fauna superior. La seva disminució contribueix a la alteració de
la cadena tròfica, dit tal ment, de la disminució del altre fauna també molt
significativa anomenada mes amunt.
Segons estudis publicats per la ASOCIACIÓN HERPETOLÓGICA ESPAÑOLA, els problemes concrets de la alarmant disminució de la HERPETOFAUNA es deguda, entre d’altres circumstancies, a:
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada